Ara podreu observar la desviació mental del personatge en qüestió, o sigui jo Boi Roig Roig escrivint "hic et nuc". Espero que
no us agafin ganes de portar-me al psiquiatre o al psicòleg, perque ja en tinc un d'assignat des dels 12 anys encara que fa uns
quants que no em passo per aquesta institució de reconeixement i control. Pel que fa la vostra intenció pròxima a l'intent
d'internar-me en el psiquiàtric o a la presó, només em cal dir-vos que sóc una persona prou centrada, conscient i assenyada
que s’hem fa impossible sortir-me dels propis límits de la meva relació humana quotidiana estipulada per les tipificacions pròpies i d'àmbit social complex de l'ordre de ciutadà d'una gran ciutat d'un país avançat en un entorn d'òrbita interior a l'estrella Sol.

Em presento com a estudiant de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià i un dels fundadors de La Sala Del Temps.

                                                     Dec '99

Generalment no sóc un bon estudiant però m'agrada molt anar a l'escola perque aprenc tot el que s’hem passa pel davant encara que després per treure'ho dóna molta feina, per no dir impossible, quan et fixes en tot o en molt et canses amb 3 hores i
després et passa que amb dos dies de classe dorms 11 hores seguides al arribar el cap de setmana i dius quin descans, això de
les festes no em prova, però tampoc crec pas que sigui aquest el motiu perque durant l'any passat jo m'adormia desde la
primera parada de tren i em despertava cada cop més sovint just a la que em corresponia baixar. Per sort que mai m'havia
passat de llarg. Però no seria d’estranyar, sempre dormint...   doncs com deia, tota la informació entra i després no sé a on és, i en els meus apunts hi ha de tot i més per treure un excel·lent però són densos i amb tot de detalls, com entendre la fórmula i
exemples de resolució i dades i més dades que et passes tot el dia llegint o millor dit, tornant a cavil·lar tot el que ha dit el
professor i també se’t posa dins i es perd per l'inmensitat de la ment. Suposo que és qüestió de posar etiquetes i enllaços i
parnafarnalies per poder recordar on és tot i després saber-ho tot. És tot un món això del saber com saber alguna cosa quan
ho desitges. Però no cal fer-ne un drama, normalment poca gent sap alguna cosa d'algo, ja que la realitat sempre ens mostra
moltes coses que es diuen diferent i són iguals i a més ja gent normal discuteix per voler tenir la raó de que la seva característica és única i inclassificable, té raó, però si no es classifica no es coneixerà perque ningú no sabrà a on està dintre de la pròpia
ment, per tant tot el que existeix, tal com diuen a x-files, està classificat per poder reconèixer-ho.

Una de les grans experiències que vaig aprenent a l'escola és la capacitat cíclica que té algun element i que es pot extrapolar
amb tots els elements. Igualment, tal com deia en Pere Serra ( ex-professor de l'escola i molt admirat per mi per la seva saviesa i el saber ésser que el caracteritzava), una baca a efectes del sistema de partícules és pot considerar com un punt com tot el
que ens envolta. Igualment que característiques socials es poden redefinir per tractar-les com objectes quotidians i així resoldre
les limitacions que ens causa la emocionalitat entre altres. Extret del llibre La construcció social de la realitat. Aquest període
és fàcilment descrit per la funció matemàtica anomenada sinus d'alfa o altres més fàcilment entenedores i amb menys
requeriments matemàtics com és el cicle lunar, estacional, altern, etc. Tot sembla ésser periòdic, repetitiu i sempre s'intenta de
no voler-ho assimilar degut a que els records que tenim en la ment estan assignats en una recta lineal temporal i que en cas de
actuació cíclica es perdrien records o serien substituïts, cosa que no es pretent que passi, tant pels bons records com pels pals
que també queden encastats com gravats en la ment en un ordre lineal. Llavors implica a una estructuració poc definida de 3
dimensions en l'estructuració d'informació. Que pel que fa a mi es molt poc definida i molt sovint no sé que vaig fer fa dos o
tres dies, perque potser no sóc gaire lineal i s’hem maxaca molta informació o queda guardada d'una manera menys clara o
accessible. Això que defineixo, està també forçant a redefinir la linealitat d'enmagatzament temporal humana, ja que jo no la
compleixo o no és tant senzilla. És a dir té nivells variats i/o dimensions variables, depenent del consumidor o necessitats de
l'ésser.  Vegeu, ja m'estic enrrollant una mica massa amb informació específica que no és d'interès general.

La meva intenció de crear aquesta pàgina web és de passar una estona amb mi mateix, és a dir vosaltres, ja que jo penso,
escric, reflexiono, reafirmo i altres coses i informo a altra gent amiga i enemiga i tota la pesca d'internautes i amics d'internautes i gefes d'estat i alienigens capficats amb menjar herba del Ahaggar trepitjada per en Salvador Servià en la seva ruta a Dakar
perque així em distrec i no penso tant en altres coses innecessàries o poc necessàries o necessàries però que vull esperar a
pensar-les més tard perque no em convé o no és prioritari solucionar-ho o no interessa degut a que em perjudicaria molt a mi
fer-ho ara. No cal que us preocupeu perque jo creo informació i aquesta és indiscutiblement falsa, per això la poso per
internet, perque no sigui mai certa i indiscutiblement no real, com sempre, vaig a favor de la falsedat d'informació en la ret,
encara que m’emprenyaria molt si el servei tècnic m'enviés dades falses i que no solucionessin cap problema (habitualment
passa) que em succeís del meu entorn, però ells també ho podrien fer i enviar-me realment el que desitjo per correu de l'estat
físic amb disquets o CD, però els és molt més car i s'han de dedicar al digital. Igualment la relació amical dels internautes
coneguts o suposadament coneguts se suposa que l'intercanvi de dades és cert, correcte i explícitament clar en intencions
possibles que es desprenguin dels mitjans multimèdia, però també es possibilita la broma, la falsedat i l'espionatge, poc usat per mi, personalment. Igualment, no dubto pas de que tot el que faig pot ésser cert, però no ho vull certificar perque no domino tot
el procés interpersonal o relacional i mitjancer de les dades, per tant i per falta d'experiència i de coneixement em veig obligat a
admetre que com desconec, no afirmo la realitat de la meva sensibilitat humana, és a dir que encara que ho vegi amb els meus
propis ulls, pot ser fals perque no ho conec i no sé que és i que fa i no està identificat, classificat i altres característiques que no
han segut cregudes o enteses o assimilades per a mi. Però no cal que us hi enmuineu, jo expresso informació i vosaltres la
tractareu a voluntat i estareu o no satisfets amb ella i jo també o no i tot serà més o menys absurd com fins ara i després d'ara.
Sinó, per quina remota causa s'ha de passar de absurd a el més no absurd, existencial i primordial, determinatiu i imprescindible com una agulla imperdible en un paller ple d'agulles etiquetades i indiscutiblement definides i conegudes? Suposo jo que n'hi
deu haver alguna com a mínim ella pròpia que estigui perduda respecte l'inmensitat de possibles llocs en l'univers on pot estar
una agulla en un dia com ahir del més que ve i de l'Era Paleozoica. Quin merdè d'horaris més mal estructurat.

                                                    sembla Caldea.

Suposo que hi heu anat alguna vegada... és un lloc on et pots sentir excitat a l'hivern degut a la habitual presencia femenina i
jove. Per tant, s'ha de vigilar perque una estimulació d'aquest tipus pots quedar socialment ridiculitzat, però hauràs disfrutat
molt. També es disfruta molt quan jugues amb l'intenció de controlar una pre-excitació constant durant unes hores. Encara que
tampoc és necessari passar-se l'estona excitat, hi ha altres coses a fer allí dins.

No tant a prop d'Andorra hi ha la Vall de Boí, és molt interessant veure el nombre de cares que té una columna d'una església i
el nombre de columnes, com està construïda, com fan les vidrieres, que no és vidre sinó un marbre clar i tallat a baix gruix; i
mirar com entra la llum pels petits foradets i a quin lloc enfoca la llum en una hora determinada, i també en quina posició està
orientada la porta i tot un reguitzell de dades que pots estar analitzant, escrivint i després editar un llibre i que ningú el compri i
segueixis mirant Furor!  És normal que jo em comporti d'una manera tant ridícula, però què millor que maltractar-se un mateix?, molt sovint ho faig i clarament em posa de mala folla i seria capaç de fotra-li un cop amb algun imbècil desaprensiu que
s'acosti massa a mi mentre camino de nit cap a casa quan ja estic cansat. Per si no ho sabíeu, no recomano trobar-me amb algú o alguna cosa semblant a cosa o res descriptible, perque de ben segur que el destrueixo, i com a mínim modifico invertint el seu significant aplicat en mi inicialment. Pot ser tant i tant avorrit un dia normal en un lloc normal, que quasi mai m'ha passat, per no
dir mai. Sé distingir l’avorriment i normalment aplico controladors alternatius, com ara. Això no és res més que l'alternativització d'un problema o similars. Us podríeu preguntar...   quin problema pot tenir? I jo diria... el dijous no van fer expediente-x, però
tampoc és cert, fa molt de temps que no veig cap episodi i tampoc no m'aporta gaire cosa nova. Són repetits. Però tampoc no
n’és l'única causa això tant clàssic de periodicitat, cíclic, etc..., perque segueixo, quan puc, mirant Bola de Drac ja que és una
sèrie que m'apassiona, em distreu, m'inspira imaginació i em recrea. I segons alguns això de l'autocreació i autoaprenentatge és
dolent perque et tornes com tu defineixes i no pas com el conjunt social mig defineix. ho dic degut a que per la ràdio vaig sentir
que en "van gal" s'ha autocreat i per això no és gaire amigable amb els treballadors i amb l'entorn perque és exigent i no tracta
amb la gent degut a que ell no els ha trobat necessaris per aprendre i es calar, els soporta però no li interessa primordialment. Jo potser sóc semblant, però m'autocreo agafant un percentatge molt alt d'informació i experiències que jo no he realitzat i no
realitzaré segurament mai i que les assimilo com a pròpies i així m’estalvio feina aprenent o experimentant coses ja
experimentades. Però també en faig per conta pròpia, perque necessito suports de base ben fundats en que jo hagi tingut una
total experiència i n'hagi après tot el que s'havia aprendre en l'acte.

                                                           La obra Niebla.

Durant la meva estada continuada estudiant al EPS Sagrat Cor he vist que hi ha autors, principalment dels que he llegit alguna
cosa, que són o haurien de ser d’interès socialment indiscutible, però no pas per això la gent ha de llegir les seves novel·les o
textos, però és molt bo haver-los llegit, molt realitzador i molt ben definit cada detall que descriuen. Clarament a mi no
m'agrada llegir, segons la meva llarga vida i experimentada estancia en aquesta vida tant pal. Però no sempre és pal, només si
jo ho dic en aquest moment, és pal només en el moment descrit, en el que tu ho llegeixes, abans no i després tampoc. Doncs si
no fós per la Conchi i en Joan Folqué i altres professors d'alt interès i que els agradava que els alumnes es recreessin com a
persones i éssers correctament generats segons unes normes socialment ben marcades i discriminatòries que ells han sapigut
distingir i m'han ajudat a aprendre a ésser i saber, de ben segur que m'ha servit estar allí i conèixer a totes les noies i nois com
el Jordi Preixana i altres com Gustava Blanc i en Gabriel Seguir.  Però ara no cal que us penseu que ells fossin grans amics
d'escola i que hagi tingut moltes experiències amb ells sinó que només els menciono com a persones entre altres que són i que
seran. Igualment noies com Maria del Mar, Elena Pérez i altres com Domaria, tot és un merder de gent que hi has conviscut uns moments i que t'han ajudat a ser alguna cosa poc definida. És molt reconfortant recordar que no sóc res i que no serè res. Això no vol dir que no estigui definit, i que no pugui tenir una bona vida amb una bona família i una bona feina i amics entre altres
coses bones, sinó que el conjunt de tots entre tots, toca ben bé poc per a cadascun dels éssers.  És com dir: quants electrons
queden per a un àtom d'una xarxa cristal·lina immensa de coure? cada àtom n'aporta 1 a la ret i en rebrà 1 quan el necessiti. És
a dir tot està segons els límits màxims i mínims, que en el cas del coure no té tolerància o és mínima. Però potser en el cas de
relació humana es pot intercomunicar més amb una persona que no pas amb una altra igualment propera. Però això ja no m'és
primordial de saber; com tampoc no ho és saber si el que he dit de la teoria de xarxes interatòmiques és verdaderament certa.

                                                      Valors bursàtils.

Això de l’economia mundial, europea, espanyola, catalana, torrellenca i la pròpia, normalment fa pena parlar-ne. És una altra
incògnita del nostre temps en que uns quants són els que tenen el domini i coneixen una mica com funciona. Amb el gràfic
anterior es pot veure l'evolució de dotze valors que cotitzen al mercat continu espanyol i es pot veure el sincronisme que
porten segons el sector mercantil que les classifica. És interessant fer prediccions en el desconeixement del futur incert perque
normalment són errònies i et portarien a un desastre molt pitjor del que succeeix en el gràfic, en la realitat gravada al gràfic i el
gràfic extret de càlculs dels valors diaris del tancament de sessió. El que era poc clar era la gran pujada degut a la nova moneda europea, l'Euro, de valor 166,386 pts per a cada unitat d'Euro. Pel que fa a les grans puges de les gran empreses, està molt clar que en temps de recuperació les grans empreses canalitzen totes les compres i després d'uns dies quan les grans ja no poden pujar més, degut a que arriben a màxims o guanys molt alts o que donen desconfiança i temor, i llavors s'estabilitzen i baixen una mica seguidament en que la gent inversora recuperen els seus guanys adquirits, que habitualment és el dijous més que el divendres. Quan aquestes grans ja han fet tot el que devien, llavors els valors que fan guanys són els de petites empreses com Bayer, Cementos Portland, Amper, Radiotronica, Acerinox, etc.., són petites i amb una entrada petita de capital sobrant de les BBV, Telefónica, Repsol, i moltes altres, les fa inflar moltíssim a percentatges en un sòl dia del 7% o més degut a que la gent segueix buscant la manera de fer diners en borsa i si les grans empreses no es mouen amb l'aportació individual d'un
insignificant comprador llavors és quan es va a buscar una petita empresa que amb unes quantes persones ja poden fer moure
el valor, tant amunt com avall, i si molta gent s'hi posa, llavors puja fins al màxim permès del 15%. I no és estrany, perque
habitualment s'hi arriba. També són les primeres empreses a disminuir el seu valor en l'entrada a crisis, i la gent es refugia a
les grans empreses. Per aquestes grans empreses també els afecta la crisis, però el que va molt bé, segons gràfics, per la crisi
russa i hispana i japonesa és la elèctrica Fecsa, que no dóna guanys però no té pèrdues. Té una estabilitat altíssima, millor que
E.R.Zaragoza.

El que és sorprenent és el control d'estabilitat que s'ha d'aplicar en l'utilització de la nova moneda per a tot Europa i totes les
regions i tots els sectors comercials i persones que hi pertanyen. No sé pas si deixen forats econòmics per poder donar joc a
les trampes legals que utilitzen les grans empreses i els països i la població que es vol estalviar de pagar impostos. Crec que és
poc probable que controlin clarament cada intercanvi interpersonal. Però per això s'està facilitant enmagatzament de diner amb
tarja i en accions, en els bancs, en llocs de control i de fàcil càlcul metòdic i classificable per fer estadístiques i intentar definir el
nou futur monetari. El diner considerat com a negre pot ser fàcilment anul·lable d'aquí a uns anys. Ara vas a la presó i surts
encara mantenint el teu saldo robat perque ningú sap a on és el teu botí. Però quan es deixi d'utilitzar el diner físic, sinó que
passi a targeta i emmagatzemat numèricament, no pas amb presencia física, ni en l'or o divises estrangeres, llavors perfectament et poden castigar traient-te el valor econòmic del teu treball o posant-te una desmesura que provi un robatori fictici, informàtic, i llavors també et poden anul·lar econòmicament. No sé pas quina és la tendència, però em recorda Internet amb les seves
empreses que la componen i que volen controlar-la. I suposo que ja ho deuen fer. Trobo molt possible que s'apliqui un control
individual per part de la societat, encara que fixan'te en l'estructura de treball en la nostra societat no sembla possible, ja que
molta gent té treballs quasi denigrants i altres el tenen una mica millor i altres ni treballen i altres no els cal. Però per
percentatges, els de treball brut seria majoritari i per tant hauria de ser aquest el sector primordial per controlar la població,
degut a la quantitat d'individus a controlar fa necessari una gran quantitat de treballadors, en que llavors una persona amb mala
feina no treballa amb precisió, impossible definir l'home com a ésser precís, i llavors es revolten sense treballar gaire o desvelen
el que fan realment i a qui ho fan publicant-ho o venent-se. Una bona cosa. I no passa; llavors és que es fa en un altre àmbit, i
diria jo que el més fàcil és col·locar un bon ordinador que busqui persones i les analitzi i amb unes poques persones d'alt rang
de treball que controlin això podent modificar a gust algunes dades. Perque tanta precisió aplicada a l'home imprecís el pot
enfonsar i llavors es dóna la tolerància humana a part. I com és normal estadísticament, aquesta tolerància és més aplicada en
l'àmbit d'influència del controlador. Aquestes activitats tolerants i discriminatòries haurien de ser aplicades a tots els
components de la societat per un igual mític, implicant així a la linealitat temporal de l'organització dels fets i records, i llavors
impliquen un treball amb contracte llarg que estabilitzi a la persona ràpidament i treballi amb correcció. Però això potser
s’hauria de modificar a utilitzar ciclogràmes individualitzats  en els que una persona treballi correctament durant el període en
que ho fa correctament. O com s'expliqui. Tot és informació directament dita i pensada mentre s'escriu sense rectificació de
dades descrites ja mostrades en la pantalla.